10.08.2006

SI ZP GUANYA, GUANYA CATALUNYA

El Partit dels Socialistes de Catalunya es va presentar a les passades eleccions generals i va demanar el vot a les ciutadanes i ciutadans dels nostre país sota l’eslògan “Si ZP guanya, Catalunya guanya”. Sovint els eslògans electorals tenen poc a veure amb el que passa realment a partir de l’endemà de les eleccions, en l’aplicació pràctica de les polítiques que es desenvolupen; i això ajuda, se’ns dubte, a l’allunyament entre polítics i ciutadans. Almenys en aquesta ocasió, però, i amb la perspectiva que ens dóna el fet d’apropar-nos a l’equador de la legislatura, crec que aquest eslògan que ens va ajudar a guanyar d’una manera indiscutible les eleccions a Catalunya, no només fou un encert electoral sinó també un compromís polític, ferm i concret, que s’ha traduït en accions de govern, concretes i objectivables, de la pràctica política quotidiana del govern encapçalat per Zapatero.

Des del primer dia es va notar i es va fer palès un tarannà diferent, una nova manera d’entendre les relacions amb els ciutadans i amb la resta d’institucions de l’Estat, sobretot si ho comparem amb el que varen representar els vuit anys de govern del Partit Popular. El diàleg, l’acord, la proximitat, el consens i la transacció han presidit, i ho continuaran fent, l’acció de govern. Amb aquestes premisses és lògic, doncs, que s’hagin prioritzat des del primer dia les polítiques socials, d’igualtat i de millora de les llibertats individuals i col·lectives. L’augment del salari mínim, de les pensions més baixes i de les beques universitàries, la important injecció econòmica de l’Estat en la millora del finançament de la sanitat de les Comunitats Autònomes, la Llei d’Igualtat de gènere, la Llei que regula els matrimonis homosexuals o la propera Llei de Dependència; en són alguns dels exemples més clars. En una paraula, s’ha complert amb la paraula donada.

Però també s’ha complert aquesta paraula amb altres mesures i reivindicacions, algunes d’elles històriques, específiques de Catalunya. La derogació del Pla Hidrològic pel que significa, no només per les comarques tarragonines, sinó també de canvi de model en la gestió del territori; el retorn dels papers de la dignitat que, a part del que representen com a espoli de guerra, varen servir per a perseguir, encausar i represaliar molts demòcrates i catalanistes; l’aprovació de la Carta Municipal de Barcelona que reconeix definitivament el paper de capitalitat de la ciutat; la signatura del conveni entre el Ministeri de Foment i el Govern de la Generalitat que permetrà una inversió de 7 mil milions d’€ per recuperar el dèficit d’inversions en infrastructures de l’Estat a Catalunya dels últims anys, que és un exemple del canvi estratègic en la política d’infrastructures del govern actual respecte a la del PP i que es concreta en passar d’una concepció de l’Espanya radial (“... de Madrid a todas las capitales provinviales en AVE –va dir en una ocasió Aznar.) a l’Espanya en xarxa.

I l’Estatut. Tindrem el millor Estatut de la nostra història, tant des del punt de vista competencial com des del punt de vista del finançament, de la definició de Catalunya i del seu encaix dins d’un Estat plural i compost. I el tindrem malgrat l’egoisme partidista de CiU i la radicalitat del PP, que no ha dubtat en utilitzar les lògiques aspiracions de Catalunya i, a partir d’aquí, l’enfrontament entre territoris com a armes per a desgastar i fer caure el govern socialista de Zapatero.

Però els ciutadans i ciutadanes saben posar cadascú al seu lloc. I els catalans i catalanes sabem perfectament que amb ZP Catalunya hi ha sortit guanyant i que de cares al futur també sabem que només un govern progressista i d’esquerres a Espanya pot entendre i concretar les nostres aspiracions nacionals.

El Punt