10.08.2006

EL NOU IMPULS DE MONTILLA

Aquests darrers dies, i a causa dels incendis fortuïts i provocats que hem patit a l’Empordà, he tingut ocasió de parlar tant amb membres del cos de bombers de la Generalitat de Catalunya com amb ciutadans que havien sofert les conseqüències del foc: patiment, angoixa, pèrdua de patrimoni personal i col·lectiu, desallotjament, etc. Uns, els professionals, asseguraven amb orgull que havien pogut actuar amb diligència i eficàcia gràcies a la substancial millora que havien experimentat al llarg d’aquesta legislatura tant pel que fa a la incorporació de nous i moderns camions d’extinció com pel que fa a la dotació de millors mitjans aeris. Els altres, els ciutadans damnificats, manifestaven agraïment i resignació per la tasca positiva duta a terme pels professionals (bombers, agents forestals, ADF’s, mosssos d’esquadra); pels polítics, que havien donat la cara des del primer moment i per les Associacions de Voluntaris de Protecció Civil que els havien acollit durant les hores de desallotjament de casa seva.

Aquest és només un exemple, segurament un petit exemple; però prou revelador i que il·lustra perfectament el positiu balanç de gestió del govern catalanista i d’esquerres d’aquests darrers tres anys. El balanç d’un govern que ha “patit” el que a la vegada ha estat el seu gran i millor èxit: l’aprovació d’un nou Estatut per a la propera generació de catalans i catalanes. I dic que ha patit perquè l’enorme impacte mediàtic del procés estatutari, comprensible d’altra banda, ha eclipsat excessivament l’excel·lent gestió de govern, una gestió que ha primat els serveis i les necessitats de les persones i la millora de la seva qualitat de vida i de la seva seguretat en sentit ampli i, en definitiva, la proximitat, per damunt d’altres prioritats que havien presidit governs anteriors.

El salt qualitatiu i quantitatiu que ha experimentat la planificació de les infrastructures i l’execució de les mateixes, la planificació i gestió del territori en termes de protecció i de progrés sostenible, la millora de la sanitat tant en la xarxa hospitalària i primària com en el servei d’urgències i emergències, la construcció de noves escoles i la contractació de més educadors o la llei de barris són només alguns exemples del llegat i l’herència d’aquest govern.

I l’hereu d’aquest llegat no és altre que Montilla. Catalunya, després de les eleccions del proper dia 1 de novembre, iniciarà una nova etapa política caracteritzada pel desenvolupament del nou Estatut, que significarà noves competències i nous i millors recursos econòmics per fer-hi front. El que farem a partir d’ara a Catalunya dependrà exclusivament de nosaltres, s’haurà acabat en bona part la reivindicació permanent i la culpabilització als altres. Montilla, des de la seva posició al govern de Madrid, ha estat una peça clau perquè finalment arribés a bon port el nou Estatut. El coneix a fons i està disposat a aprofundir-lo al màxim del que permet la Constitució. Aquesta és la seva aposta i el seu compromís davant els ciutadans.

Montilla representa com ningú el necessari encaix entre la millor tradició catalanista, històricament transversal i progressista, i la Catalunya real d’avui dia, la Catalunya amb vocació de sumar i no dividir, la Catalunya que es vol desenvolupar al màxim com a nació en tots els sentits dins d’una Espanya plural, que ens respecti i una Catalunya que vol i ha de jugar un paper important en una Europa i un món cada vagada més globalitzats i interdependents.

Per fer tot això es necessita un president amb capacitat de gestió i de negociació, coneixedor de la política espanyola i ben valorat en la mateixa, amb l’ambició i autoexigència màximes cap al seu país però amb la discreció i la disciplina necessàries perquè les passes que anem donant siguin fermes i irreversibles. La nova etapa que s’iniciarà el dia 1 de novembre serà la de la política amb majúscules, la de la política en el seu sentit més ampli i positiu.

I aquestes són precisament les qualitats de Montilla, demostrades abastament en les responsabilitats públiques i polítiques que ha tingut al llarg de la seva vida, tant dins del Partit dels Socialistes de Catalunya com en la direcció de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat, la Diputació de Barcelona o el Ministeri d’Indústria i Energia.

Per això molts creiem que Montilla és la persona més adequada en aquest moment històric per a liderar el nou impuls que necessita la nostra nació, Catalunya.

Diari de Girona, 27 d’agost de 2006