ESTATUT I NACIÓ

El text estatutari aprovat pel Congrés de Diputats i que ha de ser ratificat pel Senat la segona setmana del mes de maig, i abans de ser refrendat pels catalans i les catalanes, significa un avenç important, històric, respecte l’estatut de 1979, encara vigent, ja que incorpora importantíssimes novetats i millores tant des del punt de vista social com nacional.

Probablement el tema més controvertit i que ha aixecat més polseguera per la utilització que n’ha fet i en continuarà fent el Partit Popular a la resta de l’Estat com a estratègia de desgast del govern socialista de Zapatero, ha estat la inclusió del terme nació en el preàmbul de l’estatut. Sorprenen les desqualificacions del PP quan aquest mateix partit ha aplaudit d’una manera entusiasta la referència del terme país en l’Estatut de València, el de regne en el cas de Navarra o el de principat en el cas d’Astúries. Què hagués dit el PP si els catalans i catalanes ens voléssim definir com a país, regne o principat?.

En un altre sentit, el que pel PP és absolutament indefensable i inconstitucional; per determinats col·lectius catalans i per algun partit polític, és irrellevant i insuficient. Tant, que fins i tot pot arribar a ser un dels elements més importants per defensar el vot negatiu en el referèndum, que tot fa pensar que es pot celebrar el dia 18 de juny.

Certament, he de confessar que em preocupa molt més, pel que pot significar de ruptura de la unitat dels partits catalanistes, aquesta darrera opinió que no pas la del Partit Popular, intentaré aportar la meva opinió respecte el que considero un avenç que pot ser definitiu en el camí del reconeixement de la identitat nacional de Catalunya.

Efectivament, el preàmbul de l’Estatut recull la referència a l’acord pres per àmplia majoria del Parlament de Catalunya (tots els partits menys el PP) que defineix Catalunya com a nació. Fins al present aquesta definició ha estat només un acord del Parlament de Catalunya. A partir de l’entrada en vigor del nou Estatut aquesta expressió de la voluntat de la majoria de la ciutadania catalana adquirirà la màxima rellevància jurídica i política.

S’ha suscitat un gran debat a la societat catalana i entre les forces catalanistes entorn de si aquest reconeixement és més o menys transcendent en funció que figuri en el preàmbul o en l’articulat. Més enllà d’aquesta polèmica, el cert és que figura en el text de l’estatut. El preàmbul forma part de l’estatut com qualsevol article i s’integra en el que anomenem bloc constitucional, format per les lleis (constitució i estatuts) que dibuixen el marc polític i institucional de l’estat. La definició de Catalunya com a nació passa doncs de ser un simple acord d’un parlament autonòmic (que pot ser modificat per un altre acord parlamentari) a formar part d’una llei estatal que s’integra en aquest bloc constitucional i que no pot ser modificat a iniciativa de les Corts Generals (Congrés i Senat) sinó del Parlament de Catalunya a través d’una majoria qualificada de dos terços. En aquest sentit és evident que ens trobem davant d’un gran de gran importància si tenim en compte el que significa de garantia de continuïtat, de clàusula de salvaguarda i, en definitiva, de blindatge de l’acord del nostre Parlament.

A més, el fet de que l’Estatut sigui una llei estatal i no només autonòmica significa que tant el Congrés de Diputats com el Senat l’han debatuda i aprovada per majoria. Aquesta aprovació, inclòs el preàmbul i, en conseqüència, la definició de Catalunya com a nació; significa que la màxima representació de la sobirania de l’estat espanyol, les Corts Generals, ratifica i valida que Catalunya és una nació tal com queda reflectit en un acord del Parlament de Catalunya, màxima expressió de la sobirania de Catalunya.

El Punt, 16 d'abril de 2006